ESP | CAT

Hablamos de tu Salud

La mirada del expert

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

Maig 11, 2020
La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

El popular refrany té part de veritat: la primavera revoluciona les hormones relacionades amb l'atracció sexual i l'estat d'ànim.

Qui no ha sentit alguna vegada la dita que “la primavera la sang altera”?

Perquè si bé no és així literalment, avui explicarem què hi ha de cert en aquest popular refrany. El que ocorre quan comença la primavera és una autèntica revolució hormonal per culpa de l'increment d'hores de llum diürnes.

L'explicació és senzilla: la presència de més llum, activa una sèrie d'hormones en el nostre organisme relacionades amb la felicitat que renoven el nostre estat d'ànim. Provocant així que tinguem més interès per realitzar activitats i relacionar-nos amb els altres, i com a conseqüència, que augmenti el nostre apetit sexual.

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

En definitiva, encara que el refrany diu que se'ns altera la sang, l'explicació científica més correcta és que a l'inici de la primavera s'inicien una sèrie de processos orgànics que fan que ens sentim més vitals i de bon humor.

Com veurem al llarg d'aquest article, aquest refrany té un sòlid fonament científic que implica les hormones de l'amor, el plaer i la felicitat, totes elles en plena efervescència quan comença el bon temps.

Això sí, abans haurem de passar per un curt període d'adaptació a les noves condicions biològiques en el qual notarem un cert cansament i descoratjament més comunament conegut com a astènia primaveral del qual parlarem al final d'aquest article.

L'origen de tot: l'augment d'hores de llum:

  • La llum activa el nostre rellotge biològic

  • Els dies més llargs i l'augment de la temperatura disparen el senyal biològic en el nostre cos que la primavera ha arribat. Tot comença per la melatonina, l'hormona encarregada de regular els cicles diaris de somni en funció de la llum (a més llum, menys secreció de melatonina).

El mecanisme és senzill, com tenim més hores de llum disminueix la producció d'aquesta hormona el que al seu torn activa la segregació d'altres hormones com l'oxitocina, la dopamina i la serotonina, que són les veritables causants d'aquest estat d'eufòria primaveral.

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

El paper de cadascuna de les hormones:

1. Oxitocina: l'hormona de l'amor

L'oxitocina és una de les hormones que més es revolucionen amb l'arribada de la primavera. És l'hormona que ens connecta amb els altres, dóna forma a les nostres relacions afectives i afavoreix la creació de vincles estables. Juga un paper fonamental quan ens enamorem i sentim aquesta passió intensa del principi. Per tot això se la coneix com “l'hormona de l'amor” i l'encarregada que s'associï a aquest període de l'any com el més actiu quant a trobades sexuals.

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

2. Dopamina: l'hormona del plaer

La dopamina és un dels neurotransmisors més coneguts del nostre sistema nerviós i el més important a l'hora de regular la nostra conducta. És el que ens motiva a ser competitius, a defensar-nos d'un perill o a aconseguir una meta personal. Aquesta hormona també és clau per a promoure la sexualitat, el desig i els processos de seducció. També gestiona el sistema de recompenses del cervell, que ens fa repetir aquelles conductes (tant bones com dolentes) que d'alguna manera ens proporcionen benestar.

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

3. Serotonina: l'hormona de la felicitat

La serotonina forma tàndem amb la melatonina i ambdues són les encarregades de regular els nostres cicles de vigília-somio. Com dèiem abans, l'augment d'hores de llum disminueix la producció de melatonina però augmenta la de serotonina provocant que estiguem més desperts durant les hores de llum. Científicament es considera que la serotonina és la “hormona de la felicitat” que ens genera sensacions de benestar, relaxació i satisfacció.

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

No és d'estranyar, que l'augment d'aquesta hormona ens generi un cert nivell de benestar psicològic que en la seva justa mesura ens generarà un estat d'ànim de felicitat i bon humor. I com no, aquest estat d'ànim positiu intervindrà en els nostres nivells de libido i desig sexual.

4. Noradrenalina: l'hormona de l'adrenalina

La noradrenalina és coneguda com l'hormona de l'estrès perquè estimula la producció d'adrenalina i a més està implicada en el manteniment de l'atenció, l'augment de la freqüència cardíaca i el to muscular, regula l'estat d'ànim i està vinculada a la sensació de plaer en les relacions sexuals.

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

L'astènia primaveral

En els primers dies del trànsit de l'estació hivernal a la primaveral, no ens ha d'estranyar sentir-nos més cansats i de pitjor ànim. I és que davant qualsevol canvi estacional, el cos necessita un període d'adaptació.

És l'anomenada astènia primaveral, una condició que dura pocs dies i que té efectes lleus en la nostra salut i el nostre estat d'ànim.

Què és l'astènia primaveral?

És una situació transitòria d'adaptació física a les noves referències biològiques. Es deu principalment a la coincidència d'una sèrie de factors ambientals:

  • La pujada de les temperatures

  • Augment de les hores de llum diürna

  • Canvi horari (avançament del rellotge)

  • Modificació de la rutina diària a conseqüència de les anteriors

La veracitat científica de la dita “La primavera la sang altera”

Quins són els seus símptomes?

No hem de considerar l'astènia primaveral com una malaltia, sinó un conjunt de símptomes. A continuació detallem alguns d'ells:

  • Cansament i somnolència durant el dia

  • Manca d'energia

  • Alteracions del somni

  • Irritabilitat

  • Ansietat

  • Pèrdua d'apetit

  • Mal de cap

  • Disminució de la libido

  • Problemes de concentració

  • Manca de motivació

A qui afecta?

En tractar-se d'una dificultat d'adaptació, són més susceptibles de patir-la els nens, les persones grans i individus amb alguna malaltia crònica o situació mèdica de fragilitat, encara que pot afectar-nos a tots.

Fins quan duren els símptomes?

El temps d'adaptació de cada organisme a la nova estació és molt diferent en cada individu. L'astènia primaveral té una durada generalment d'un parell de setmanes, el temps suficient perquè el ritme biològic s'adapti a les noves condicions de llum i temperatura.

En definitiva les hormones de l'amor, el plaer i la felicitat són les que li atorguen tot el romanticisme al refrany més popular de la primavera. Però alhora amaguen un secret: abans de sentir aquesta eufòria tan agradable passarem un període d'astènia en el qual ens sentirem més cansats i de baix humor.

Alguna vegada heu sentit que se us “altera la sang” a la primavera?

Comentarios