---

• La son no es recupera, per la qual cosa esperar al cap de setmana per a posar el nostre descans al dia implica conseqüències per a la salut.

• Els hàbits del nostre dia a dia tenen un impacte negatiu en la qualitat del descans, provocant una mala higiene de la son.

• La prova de la son permet descartar possibles patologies de base que s'emmascaren en forma d'insomni.

Dies que comencen amb somni i acaben sense poder conciliar-ho. D'un costat a l'altre del llit, veient passar totes les hores del rellotge o revelant-nos a la meitat de la nit sense poder tornar a dormir. El cansament, els maldecaps, l'ansietat, la falta de concentració i les queixes de mala memòria, entre altres símptomes d'insomni, es tornen crònics en una societat on dormir es considera un luxe, i fer-ho bé un èxit.

Més de 4 milions de persones pateixen insomni crònic a Espanya, i entorn al 30% de la població pateix episodis d'insomni puntuals o transitoris, segons la Societat Espanyola de la Son.

L'insomni és la principal causa per la qual ens costa dormir? O és l'efecte secundari d'altres problemes de salut? La Dra. Immaculada Royo, Responsable de la Unitat de Neurofisiologia de Creu Blanca, ens resol aquestes, entre altres qüestions, en el següent article.

Com es diagnostica l'insomni

Els éssers humans passem un terç de les nostres vides dormint. O en altres paraules, de 20 a 25 anys. Dormir és una necessitat vital, i un somni reparador és una garantia de salut física i mental.

No obstant això, el simple fet d’estirar-se i tancar els ulls no sempre resulta tan fàcil. Conèixer què ocorre en el cervell i la resta d'òrgans que componen el nostre cos mentre dormim, és l'objectiu de la prova del somni o Polisomnografia.

Què és la Polisomnografia

“La Polisomnografia és una prova diagnòstica que ens permet veure com dorm el pacient i descartar possibles patologies de base que s'emmascaren en forma d'insomni”, explica la Dra. Rosego. La prova es realitza mitjançant la col•locació d'una sèrie d'elèctrodes en el cuir cabellut, el pit, les parpelles i diversos punts del rostre.

Els elèctrodes registren informació exacta sobre l'activitat cerebral, les contraccions musculars, el ritme cardíac, la respiració i els nivells d'oxigen en sang mentre dorm. Al costat d'altres dades importants com la postura corporal adoptada, el temps emprat per a agafar el son, l'aire que entra i surt dels pulmons, així com la quantitat de vegades en la qual s'ha interromput el descans.

Quan sotmetre'ns a la prova del somni

Tenir dificultat per a agafar la son és una cosa normal i pot ocórrer-nos de manera puntual, sense necessitat de preocupar-nos. Però quan aquesta situació es produeix de manera recurrent i afecta en la nostra vida quotidiana, resulta fonamental consultar a un especialista.

L'insomni es classifica en insomni agut, si afecta en un període menor de 6 setmanes, i insomni crònic, si es perpetua més de 6 setmanes.

La principal causa que impossibilita un descans reparador es deu a una mala higiene de son, és a dir, que els hàbits del nostre dia a dia tenen un impacte negatiu en la qualitat de la son. No obstant això, hi ha altres causes que també impossibiliten gaudir d'un bon descans, com ara l'estrès, els trastorns d'ansietat o les patologies intrínseques de la son.

Síndrome de cames inquietes

“Els trastorns intrínsecs del somni, és a dir, les patologies orgàniques del propi cervell, poden produir la fragmentació del repòs. Entre les més freqüents, es troba la síndrome de sacsejades periòdiques de cames, en la qual el pacient té microdespertars per moviments sobtats de les extremitats, provocant-li una son superficial i fraccionada, així com una excessiva somnolència durant el dia”, explica Royo.

La** síndrome de cames inquietes** afecta al 10% dels espanyols, amb major prevalença en la dones (65%) que en els homes (35%), segons l'Associació Espanyola de Cames Inquietes.

Trastorns d'ansietat

“En pacients amb trastorns d'ansietat, l'insomni pot ser el principal símptoma de la seva falta de son, no obstant això, pot coexistir una síndrome d'apnees obstructives. La interrupció de la respiració o apnea produeixen en la majoria de casos hipersomnia, provocant excessiva somnolència diürna”, aclareix Royo.

Com tractar l'insomni

“Les teràpies de tipus cognitiu-conductual per a l'insomni són la via més eficaç, que no ràpida, per a tractar-lo”, destaca Royo. Aquestes permeten trencar el cercle viciós del qual la majoria de persones que pateixen d'insomni crònic no poden sortir.

Per a solucionar els trastorns de la son moltes persones també recorren al consum d'ansiolítics, inductors del somni o antidepressius per compte propi, és a dir, sense la supervisió d'un metge.

Riscos d'automedicar-se

“La pràctica de l'automedicació és perillosa, ja que el pacient medica el símptoma, és a dir, la part superficial de l'iceberg”, alerta Royo. “El símptoma és un cansament, un mal de cap, un mal dormir, una contractura muscular, una falta d'energia, però no sap per què no descansa bé. Abusar de fàrmacs hipnòtics produeix l'efecte contrari al destjat: un mal repòs, major insomni i una addicció a substàncies que al final precedeixen a una mala higiene de la son”, aclareix.

La Dra. Royo assegura que podem començar a millorar la qualitat del nostre descans corregint petits mals hàbits que ens porten a patir les conseqüències d'una son poca reparadora.

Consells per a dormir bé

1. Establir una rutina. Intentar llevar-nos i anar al llit cada dia a la mateixa hora, inclòs els caps de setmana.

2. No donar massa voltes. Si transcorren més de 15 minuts i no aconsegueixes agafar la son, aixeca't del llit.

3. El llit, només per a dormir. Convertir el llit en el lloc on realitzar moltes de les nostres tasques quotidianes només fa que incrementar el risc de patir insomni. Treballar, parlar per telèfon, mirar la televisió o menjar en el dormitori provoca que el cervell no associï el nostre llit amb l'activitat de dormir. Pel que només hem d'acudir al dormitori quan realment tinguem son.

4. Crear un ambient idoni. Assegurar-nos que l'habitació es trobi a una temperatura agradable, lliure de sorolls o dispositius que emetin llum, com ara mòbils, tauletes o ordinadors. El matalàs i el coixí han de resultar còmodes, a més de triar una roba de llit de tacte suau, que s'ajusti a les nostres necessitats sense resultar excessiva.

5. Evitar sopars abundants. Sopar d’hora y suau afavoreix una correcta digestió, la qual cosa repercuteix de manera directa en una millora del descans. Si és possible, esperar 2 hores des del sopar per anar al llit.

6. No fumar. A diferència del que moltes persones creuen, especialment fumadores, la nicotina ens estimula, en lloc de calmar-nos i reduir la nostra ansietat.

S'estima que la nicotina roman en el nostre organisme entre 1 i 3 hores, per la qual cosa l'efecte de l'últim cigarret se suma al dels cigarrets previs, alterant-nos i dificultant-nos agafar la son.

7. No beure alcohol. Les begudes alcohòliques, al contrari que la nicotina, actuen com a depressor del sistema nerviós. Després de consumir-les pot semblar que afavoreixen la son de manera ràpida, no obstant això, a mesura que el nostre organisme els metabolitza, provoca que despertis enmig de la nit.

8. Realizar una activitat relaxant. Com per exemple llegir, escoltar música o donar-nos un bany calent. L'esport també contribueix de manera positiva a agafar la son, ja que permet que els nivells d'estrès baixin. Això sí, si optem per fer exercici físic és recomanable realitzar-ho entre 2 i 3 hores abans d'anar a dormir.

Conèixer quines causes fisiològiques i psicològiques alteren el nostre descans és el primer pas per a tractar l'insomni. O en altres paraules, obtenir un diagnòstic és essencial per a frenar el risc d'agreujar qualsevol malaltia i prevenir l'aparició de noves malalties.

I recorda, la qualitat de la son sempre és més important que la quantitat.

---